> Notícies sobre Portes i Laportes

la crònica

30/09/2003
JOSEP MARIA PASQUAL
Un observador de l'actualitat catalana s'adonarà que els centres d'interès giren, aquests dies, a l'entorn de Portes i Laportes. Potser és qüestió de casualitat, però mai anteriorment s'havia produït tan alt grau de coincidència. La màxima popularitat se l'endú -vaja, se l'emporta- Joan Laporta, president del FC Barcelona. Diumenge van entrevistar Laporta al Canal Plus, abans del partit contra l'Atlético de Madrid, i el locutor no va parar d'insistir a preguntar sobre el catalanisme del Barça i la política. L'entrevistador insistia a dir que fer catalanisme era fer política, i Laporta insistia a dir que el club feia catalanisme i no feia política.
La qüestió és que els espectadors de tot l'Estat es van quedar amb l'associació d'idees: catalanisme i política. No puc assegurar-ho, però dubto que mai un periodista de Canal Plus hagi entrevistat cap president del Real Madrid o de cap altre equip de la lliga espanyola, forçant-lo a confessar que fa espanyolisme. Queda clar que fer espanyolisme no és fer política, però fer catalanisme, sí. Així ens veuen i així es veuen. El mateix dia que passava això, es va inaugurar la Porta dels Països Catalans. Del tema ja se n'ha informat de la manera justa en aquest mateix diari, i de les cròniques se n'extreu que a París (o a Madrid) entenen que fer una porta a Salses també és fer política. Perquè en definitiva, la Porta dels Països Catalans és una expressió de catalanisme, del catalanisme sociològic que tan molesta i incomoda els que mai fan política quan alcen portes del Sol, d'Alcalà o de la Jonquera. Josep Laporte, president de l'Institut d'Estudis Catalans, un home bo al front d'una institució que també fa catalanisme, cultural, també ha estat aquesta setmana passada protagonista perquè el col·lectiu d'Els Marges ha carregat, altra vegada, contra el diccionari de l'IEC. Diuen que està mal fet. Probablement tenen raó els d'Els Marges, que també fan catalanisme, cultural. Fent catalanisme c
ultural també es fa política, no hi ha dubte, perquè fer diccionaris, en el nostre cas, és com fer portes o com jugar al futbol. Sempre estem fent política, els catalans, fem el que fem, encara que fem la porta més petita, el diccionari més mal fet i que no passem de l'empat a fora i a casa.
Hi ha encara un altre Porta president, Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural. Òmnium és el paradigma de la societat civil, des que Porta n'és al capdavant. Però la societat civil, en el cas de Catalunya, és alhora el paradigma de la política. És a dir, que Òmnium Cultural, relligant el país, en el sentit complet, com Acció Cultural al País Valencià o com l'Obra Cultura Balear a les Illes, també fa política. Fa catalanisme en el sentit complet de la nació i fa política. La Cervantes o la Fundación Francisco Franco, en canvi, només fan cultura. No serem lliures fins que no estiguem condemnats a fer política fem el que fem. Ah, i queda Joan Saura, el d'ICV, dit Joan Saura i Laporta, de qui no parlaré, perquè aquest, m'ensumo que també deu fer política.