En el marc d'una creixent actitud d'intransigència per part del nacionalisme francès i espanyol que impossibilita permanentment el més petit intent d'articulació lingüística, cultural o social entre pobles germans, la inauguració del monument Porta dels Països Catalans, a Salses -Catalunya Nord-, el proper 28 de setembre, és un esdeveniment singular i cabdal.
Obra de l'escultor Emili Armengol, aquest monument vol ser un inequívoc senyal d'identitat que assabenti la munió de visitants que entren cada any al nostre país que és a Salses -i no a la Jonquera- on comencen els Països Catalans.
Amb el propòsit fixat en aquest objectiu i amb la determinació d'assolir el finançament que fes possible la realització i la construcció d'aquesta obra es constituí, l'any 1985, l'associació Porta dels Països Catalans, la qual, al llarg de gairebé divuit anys, ha anat venent "pedres simbòliques" a un preu -en aquells moments dues mil pessetes, avui dotze euros- que fes possible la col·laboració i la participació, en aquest projecte, de la màxima quantitat de gent. I així ha estat: persones d'arreu dels Països Catalans, ajuntaments, empreses, associacions i -fonamentalment- el govern de la Generalitat de Catalunya n'han fet viable la seva construcció.
Durant aquests anys els entrebancs -tècnics i polítics- han sigut nombrosos, i les gestions, llargues, dures i difícils, a causa de la postura d'una administració que havent-se mostrat, en principi, més aviat favorable al projecte va canviar sobtadament d'actitud -potser perquè no es creien que la tossudesa dels nord-catalans fos tan gran-, però, sobretot i fonamentalment, per l'actitud anticatalana del -en aquells moments- prefecte Bernard Bonnet, destinat posteriorment a Còrsega i condemnat per la justícia a pena de presó.
Col·laborant, al llarg d'aquests anys, amb tanta gent, en la esperançadora tasca d'alçar aquesta porta, ens ha sorprès, sobretot, que la pàtria dels drets de l'home, que el país de les llibertats, s'hagi inquietat tant per la proposta de construir un monument que pretén, senzillament, simbolitzar el respecte i la llibertat. D'altra banda, al llarg d'aquest procés, m'he adonat que l'únic i veritable enemic del nostre determini i de la nostra llibertat com a poble és la nul·la capacitat de resposta davant la submissió permanent que patim i la indiferència col·lectiva dels mateixos catalans davant la persistent imposició d'una nacionalitat que no és la nostra.
Sota una dissimulada capa de democràcia i llibertat, els Estats continuen obstaculitzant escandalosament els més elementals drets dels pobles. Mentrestant, en unes circumstàncies que, per damunt de tot, reclamen fermesa, la consciència de poble i l'afany col·lectiu grinyolen més que mai. Mentre ens fan creure -i ens creiem- que les fronteres -formals- estan desapareixent, les fronteres polítiques continuen amb més perseverança que mai, separant cultures, separant sentiments.
Amb la inauguració d'aquest monument, per fi es podrà veure la Porta dels Països Catalans al lloc just, net i clar on comença la terra, la llengua i la cultura del nostre país. Com diu Armand Samsó -històric i caparrut impulsor d'aquest projecte-, el proper diumenge dia 28 de setembre cantarem Els segadors amb més força que mai, pensant en tots aquells que tant van lluitar per fer possible aquest dia i que per culpa d'uns arrogants plens de poder ens han deixat sense poder fer realitat l'intim i petit somni de veure la Porta dels Països Catalans, allà, al nord de Salses, al terreny anomenat del Mal Pas, al lloc on legítimament correspon.
La presència permanent, asserenada, clara, d'aquest monument a l'entrada del nostre país és, sens dubte, un pas més en el necessari camí per recuperar la dignitat col·lectiva i la normalitat nacional. Un pas més en el resolut camí per reinvindicar, amb veu alta i clara, el dret que tenim a existir amb plena igualtat amb la resta de pobles lliures de la terra.
Josep Vilella i Llirinós. Membre de l'Associació Porta dels Països Catalans