La Catalunya del Nord va inaugurar ahir, finalment, la Porta dels Països Catalans a l'entrada de l'autopista, a Salses, al punt més septentrional de les nostres terres. És el resultat de l'obstinació d'una associació creada ara fa divuit anys i l'ànima de la qual ha estat Armand Samsó. La vila de Salses, la batllessa de la qual és ara Maria Clàudia Grégoire Conte, fa un cert temps que ha pres l'afer pel seu compte i presidirà les festivitats, a les quals no faltarà el nostre fidel i valent cantant Jordi Barre, que té en el seu repertori una cançó dedicada a la Porta i tot. La cosa arriba després del blocatge de les autoritats, i en particular del prefecte Bonnet, el que es va lluir després a Còrsega fins al punt que hom el va haver de tancar. L'actual prefecte de Perpinyà ja va advertir amb temps que no assistiria a la festa, ni ell ni cap representant seu, com així va ser. Sembla increïble que la història pugui ser així simplement negada per un Estat modern i democràtic! Sembla increïble que pugui saber greu a un Estat que uns ciutadans no renunciïn, al cap de tres segles i mig de francesització a ultrança, a llur identitat catalana!
Però l'Armand s'ha sortit amb la seva. El seu catalanisme té una llarga trajectòria d'ençà que tocava la trompeta en una orquestra de Jordi Barre. Quan treballava al diari Midi Libre, de Montpeller, els anys seixanta, va facilitar la creació d'una crònica setmanal en català en aquell titular. Una vegada jubilat, es va adherir a diverses entitats que reivindicaven la catalanitat, i per exemple als Quadres Catalans i a la Unió per la Regió Catalana. Aquesta darrera reclamava que la Catalunya del Nord, en consideració de les seves particularitats econòmiques, històriques, lingüístiques i culturals, formés una unitat ella sola en el marc de la regionalització francesa. Armand va lluitar al costat del malaguanyat Pere Comelada. Després va reprendre els estudis a la Universitat de Perpinyà per tal d'aprendre a escriure la nostra llengua. Finalment va emprendre la recollida de fons per tal d'erigir una porta dels Països Catalans al seu poble, a Salses, i recordem d'haver-lo ajudat en aquesta tasca difícil per exemple durant les fires de Calella, vila agermanada amb Illa de Tet. La seva paciència i la d'alguns companys ja havia aconseguit una suma respectable quan les institucions sud-pirinenques es van adherir a la iniciativa, amb més mitjans. Es va organitzar un concurs de projectes, que va guanyar el barceloní Emili Armengol, i el moment de la inauguració va haver de ser repetidament retardat per les dificultats que posava l'administració francesa. Hom les ha sabut anar trampejant, i ha arribat el dia de la victòria. Una petita victòria, però Déu-n'hi-do el país en què ens trobem!
Felicitats, doncs, a l'Armand, a la seva esposa, occitana d'origen i que ha estat una eficaç secretària, i als fidels entre els fidels: Miquel Mayol, Eliana Comelada, Gineta Bise, Vicenç Pérez...