Artur Mas qualifica el monument de "símbol de la identitat" i de defensa "davant dels centralismes"

Salses acull l'acte d'inauguració de la Porta dels Països Catalans

L'Estat francès no hi va enviar cap dels seus representants

Pere Codonyan
SALSES

El conseller en cap del govern, Artur Mas, acompanyat d'autoritats de la Catalunya Nord, va inaugurar ahir a Salses la Porta dels Països Catalans, un projecte que arrossega una història de vint anys plens d'entrebancs i que, finalment, simbolitza l'entrada als territoris de parla catalana per la part més septentrional. Mas, que va qualificar la Porta de "símbol de la defensa de la identitat catalana", va afirmar que el monument "no marca fronteres", sinó que transmet "sentiments i missatges de futur", com ara la "necessitat de defensar l'espai de catalanitat davant dels centralismes espanyol i francès".
El punt negre de la inauguració va ser l'absència de representants de l'Estat francès. Una realitat que lligava amb un dels arguments de Mas, segons el qual Madrid i París consideren l'espai de catalanitat "com la perifèria". Tot i haver estat convidat per l'Ajuntament de Salses, ni el prefecte Michel Fuseau, ni cap altre representant de l'Estat francès hi van fer acte de presència.
Per a l'alcaldessa socialista de Salses i membre de l'associació Porta dels Països Catalans des de la seva creació, Marie-Claude Grégoire-Conte, aquesta absència palesa que tots els entrebancs administratius que els successius prefectes van posar al projecte durant deu anys eren de caràcter purament polític. Durant les seves nombroses entrevistes amb diversos prefectes, l'alcaldessa confessa haver sentit tota mena de retrets, com ara "la ingerència d'una potència estrangera" al projecte -en referència a la participació de la Generalitat de Catalunya.
"Crec que es tracta d'un problema de rereguarda. Tot això actualment està superat. No reivindiquem un Estat diferent del francès. Som ciutadans francesos i volem continuar sent-ho, però alhora volem que la nostra especificitat com a catalans estigui reconeguda", afirma l'alcaldessa.
El projecte de construir la Porta a Salses va sorgir de la voluntat de deixar clar que els límits més septentrionals de les terres que històricament van ser part de la Corona Catalanoaragonesa comencen a Salses i no a la Jonquera, com encara avui ho pot fer creure la Porta Catalana de l'autopista A-7. Així ho explica Armand Samsó, president de l'associació Porta dels Països Catalans i incansable promotor del projecte.
La primera institució que va donar suport a la Porta va ser el mateix ajuntament de Salses, que va cedir un terreny a la vora de l'autopista. Però l'any decisiu va ser el 1993, quan la Generalitat es va adherir al projecte i va convèncer diverses empreses privades catalanes de participar-hi. Posteriorment, va convocar un concurs que va guanyar l'escultor barceloní Emili Armengol.
Va ser en aquest moment que van sorgir els primers entrebancs. L'administració francesa d'obres públiques (DDE), que fins llavors s'havia mostrat més aviat favorable al projecte, el va vetar. Per sortir del cul-de-sac, l'Ajuntament de Salses va oferir un nou terreny i es van reduir les mides de l'obra de 20 a 12 metres d'alçada per evitar haver de demanar permisos d'obra a l'administració estatal.
Així, el 23 de febrer del 2002 s'hi va col·locar la primera pedra. La inauguració estava prevista per al dia de Sant Joan, però l'administració francesa ho va parar tot altra vegada adduint que la distància entre l'autopista i el monument no era suficient.
Les escrupoloses limitacions imposades per l'administració han condicionat el resultat final de l'obra, segons comenta Emili Armengol. Els successius canvis han fet augmentar el pressupost de 480.000 euros a 900.000.