.

País que ocupa la part oriental de la Península Ibèrica, a llevant d'una línia N-S de longitud aproximada de 0° 30' E a 1° 30' W a mesura que el litoral deriva en sentit NNE-SSW. S'estén, en latitud, al S de les Corberes i el Pirineu Central, d'uns 43°N a uns 38°N, passat el Segura. Té, doncs, tres façanes: la hispànica, que engloba el terç oriental de la conca de l'Ebre, el vessant marítim del Sistema Ibèric amb la conca baixa del Xúquer, i el sector més baix de la del Segura, separades pel Sistema Bètic; l'europea, que separa Catalunya d'Occitània, i deixa a Catalunya el Pirineu llevantí; i la mediterrània, centrada en la mar Catalana, que separa el País Valencià i Catalunya, a ponent del mare nostrum, de les illes Balears, el tercer país català, que gairebé assoleix els 40° 30' E. Aquestes tres façanes corresponen als ingredients bàsics, Hispània, Europa continental i Mediterrània, configuradors del triple país català. Els Països Catalans són repartits entre tres estats: l'estat espanyol (93,41% del territori i 96,64% de la població), l'estat francès (5,92% i 3,16%) i Andorra (0,67% i 0,20%). El concepte d'un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina des de feia segles, aparegué com a mínim al s XII. L'expansió territorial dels segles següents (vers el SW continental i el SE marítim), especialment la del XIII, que incorporà al poblament català les illes Balears i el que havia d'esdevenir el País Valencià, donà a la llengua catalana al tombant del 1300 l'àmbit territorial d'avui, amb lleugeres modificacions esdevingudes al s XVII i al començament del XVIII (repoblació de terres abandonades pels moriscs i d'altres de despoblades per les guerres dels Segadors i de Successió). La unitat de les terres de llengua catalana ha estat sentida constantment al marge dels canvis de fronteres administratives o polítiques. Però la dualitat del nom de Catalunya com a designació d'àmbit nacional i com a nom del Principat féu que ja al s XIV i, a l'estranger, al s XVI, hom cerqués un altre corònim, especialment des que, després del decret de Nova Planta (i, definitivament, amb la fi de l'antic règim) deixà de tenir vigència la corona catalanoaragonesa (o corona d'Aragó), nom que cobrí, fins aleshores, en part, aquesta necessitat. Al s XIX foren utilitzats noms com terres catalanes, terra de llengua catalana, pàtria catalana, etc. Però ja l'any 1886 aparegué la forma dels Països Catalans en un article de Josep-Narcís Roca i Farreras, a la revista "L'Arc de Sant Martí"; més tard (1900), a la revista "Catalònia", dirigida per J.Massó i Torrents, i el 1903 a la revista "Catalunya", dirigida per J.Carner. Com a concreció d'un projecte polític, aquest nom es precisà els anys trenta en els programes d'algun partit (com la Unió Democràtica de Catalunya) o d'algun escriptor (com J.Carbonell i Gener), projecte que havia rebut generalment el nom de Catalunya Gran des de la Renaixença. En els anys de replanteig de l'acció política i cultural catalana posteriors al 1950, alguns escriptors, com Alexandre Cirici i, sobretot, Joan Fuster, divulgaren en revistes i llibres aquesta forma, que fou fins i tot premiada en un concurs convocat per l'Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear. Cal observar que s'ha modificat el concepte territorial al qual s'aplica, que si per als primers autors coincidia amb les terres de llengua catalana, que ocupen 59 671 km², poblades el 1981 per 10 290 248 h, després, a partir del decenni de 1960, es concretà en una realitat geohistòrica més compacta. Hom n'ha exclòs l'Alguer, com a cas distanciat i aïllat en el país sard, i hi ha inclòs les terres de parla occitana de la Catalunya pirinenca i les de parla castellanoaragonesa del País Valencià, lligades històricament amb el bloc territorial continu de parla catalana. Entesos així, els Països Catalans ocupen una superfície de 69 823 km², amb una població estimada el 1998 d'11 460 061 h. La població absoluta situa els Països Catalans en un lloc destacat entre els estats europeus (el tretzè de 32) i entre els mediterranis (el novè de 18). La població relativa que en resulta (153,4 h per km²) situa els Països Catalans en l'onzè lloc d'Europa, només superats entre els estats extensos per les dues Alemanyes, el Regne Unit i Itàlia, i en el cinquè de la Mediterrània.